10 anys sense ETA

10 anys de la fi d’ETA: Mirar enrere, inclús per aquells qui no ho vagin haver de viure, és important per saber què cal evitar mirant endavant i valorar moltíssim el que es va aconseguir a través de la política en majúscules i el rebuig a la violència. Mai podem deixar d’oblidar totes les persones que van patir directe o indirectament, començant per molts càrrecs electes o policies de municipis (petits, mitjans i grans) que pel simple fet de ser-ho no podien exercir en llibertat, que havíen de mirar sota del cotxe,.. o aquells qui van ser assessinats o segrestats per tenir una determinada ideologia. No hi ha drets de cap tipus sense el deure de respecte als drets dels altres, a opinar diferent, i per damunt de tot, a la vida. Cap causa justifica la violència. I la causa de la Pau i la convivència, i l’esforç complex per aconseguir-la, mai haurien de deixar de guiar-nos col•lectivament.