Catalunya, back to basics!

Tornar a allò bàsic i important. “Back to basics”, com dirien en anglès. Aquest hauria de ser el mínim comú denominador per a una nova etapa a Catalunya.

Agafem el diccionari (DIEC) i busquem la paraula societat“Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns”. Cal doncs ordre social, que al seu torn necessita de la tasca professional dels Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos policials.  Sempre hi ha innumerables reptes i millores a assolir. Però prou de jugar amb eufemismes: no hi ha drets ni llibertats sense deures. El contrari és l’anarquia i la “llei de la selva”.

Darrerament, a diferents indrets de Catalunya, i també a les nostres comarques, hem vist vandalisme i violència de carrer, crema de contenidors i atacs als cossos policials. No és un joc, ni és llibertat, ni és democràcia, ni són drets, ni és compromís. És greu i inacceptable. Com greu és que aquells que governen en funcions a la Generalitat, Junts i ERC, hagin blanquejat, titubejat i justificat durant dies aquestes actituds, posant en el focus el qüestionament dels Mossos d’Esquadra. No hi ha peròs que valguin. Cap causa justifica la violència. Ni la física, ni l’escrita, ni la verbal, ni la que hi pugui haver anotada sobre notes musicals. I cap negociació d’investidura amb la CUP tampoc. Perquè el que importa és la convivència, i no la conveniència. O treballem i som clars des de les institucions per preservar aquests fonaments, o després no cal posar-nos les mans al cap quan hi ha situacions que es descontrolen. De fet, alguns representants polítics i mitjans porten anys pivotant en estratègies d’enfrontament, cridant sempre a la contra, demanant “apretades”, proclamant que “els carrers seran sempre nostres” (d’ells, és clar) i normalitzant la desobediència.

Actituds com les que hem vist darrerament en alguns carrers són una vergonya per la imatge de país i causen greuges lamentables al teixit econòmic, comercial i social. Qui enlloc de rebutjar-ho clarament, encara busqui peròs, que es posi les lliçons sobre drets allà on li càpiguen. La violència no té res a veure amb la llibertat d’expressió. Tampoc té res de valent l’acció d’aquells que s’amaguen darrere el foc de contenidors o que llancen objectes a la policia amb actitud xulesca. Ho és, en canvi, i cal reconèixer aquesta valentia amb orgull, la d’aquelles persones que es comprometen, dia rere dia, amb la necessitat de millorar la convivència, la compartició d’espais i recursos públics, l’esforç per guanyar-se la vida i superar obstacles i per aspirar a una vida en pau, sabent que no estem sols en aquest món i que hem de compartir i respectar-nos. Els drets i les llibertats sempre tenen un límit: el respecte als drets i les llibertats dels altres. I no s’aconsegueixen destruint, sinó comprometent-se i construint.

Centrar-se en construir és també tornar a centrar les prioritats. I tampoc s’impulsa això quan el Govern de la Generalitat ha demostrat prioritzar una “plantada”, enlloc de col·laborar i participar institucionalment en la confirmació de la inversió publico-privada per la fàbrica de bateries a Martorell.

Catalunya, “Back to basics”!

Publicat a Eix Diari

Publicat a El Cargol (versió curta)