Us deixo l’article publicat a Eix Diari sobre la necessitat de canvi a Catalunya, per al retrobament i per a un bon govern a la Generalitat. https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/93982/del-garbuix-al-retrobament-i-a-la-utilitat–torna-catalunya-.html

Tenir memòria, analitzar i decidir mirant endavant. Amb el cap i amb el cor, però mai amb els budells. Amb el cap, perquè cal que torni el seny a la vida política i social a Catalunya. I amb el cor, perquè hi ha esperança de canvi possible. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya tenim aquesta oportunitat propulsada amb Salvador Illa com a candidat a la Presidència de la Generalitat. És necessari començar una nova etapa mirant-nos menys el melic, posant-nos més al lloc de l’altre i tenint un nou govern de Catalunya que se centri en gestionar per aconseguir el màxim de resultats útils. El que no m’interessa gens ni mica és que a Catalunya seguim donant tombs en una roda de hàmster i que ens conformem col·lectivament amb això.

Ens cal tornar a tenir prioritats efectives de govern a Catalunya. El garbuix de promeses incomplertes i de batalles descarnades entre subgoverns dins d’un mateix govern de conveniència han acabat inevitablement en desgovern. Un desgovern que és el que ens prometen repetir, no per eficiència, sinó per subsistència. Ens havien arribat a parlar de “govern dels millors” ja al 2010, i només hem tingut “governs dels mateixos” perdent oportunitats i esgarrant teixits: econòmics, socials,… La partitura del “procés” ha fet desafinar també les institucions de Catalunya, que lluny de servir per legislar i representar el conjunt de la societat catalana, han estat massa sovint utilitzades com a instruments partidistes del “procés”. Com a enginyer, m’emprenya que s’anomeni “procés” al sideral d’improvisació al que ens han sotmès, amb invocacions de fe, frustració i sobreactuació per anar passant els anys (més de deu ja…). Com a ciutadà, em preocupa que seguim instal·lats en aquesta dinàmica més temps.

Cal també que tornin els valors de la gestió amb pragmatisme i bon govern a Catalunya, en contrast amb l’agitada bandera de la confrontació. Cal tornar a l’ estabilitat institucional. Torra ja va declarar com a esgotada la legislatura ni més ni menys que el gener de 2020. Des de llavors que donen tombs amb les eleccions, esperant moments “millors” per interès dels partits que porten governant tots aquests anys.

I cal també que torni el retrobament en una Catalunya que ha de deixar enrere els episodis de l’assenyalament i la classificació entre catalans, barrejant-ho tot no només en l’àmbit polític, sinó també social. Igualment, és també repugnant l’ús que alguns fan de la llengua i d’altres elements clau per a la convivència. I si recuperem l’esperit “olímpic” d’avenç conjunt? I si entenem ja que Catalunya només serà rica i plena amb respecte entre nosaltres i pluralitat?  I si recuperem d’una vegada per totes allò dels “metges, mestres i mossos” que va caracteritzar fins el 2010 els governs de progrés a Catalunya? I si exercim més bé les competències que tenim i despleguem un model federal per seguir millorant l’autogovern, enlloc de mal-exercir el que tenim, excusant-nos amb el que no tenim i oblidant-nos de defensar on toca el que podríem tenir? I si tornem a considerar com un actiu la defensa del catalanisme polític útil i progressista?

Estem davant d’un repte sense precedents que ja ha canviat per sempre la normalitat que coneixíem i que ha posat de relleu que, sense cultivar els valors del col·lectivisme, de l’ordre, del compromís social i de la necessitat de col·laboració institucional, no anirem bé. Em ressona a la memòria encara aquella afirmació de que decidint “des d’aquí” hi hauria menys morts. No hi tornem ara amb les eleccions. El Govern de Catalunya ha de garantir unes eleccions amb les mesures sanitàries que corresponen, de la mateixa manera que tanta i tanta gent treballa perquè dia rere dia hi hagi serveis necessaris en marxa: sanitaris, educatius, de seguretat, neteja, abastiment alimentari i de productes bàsics,… I cal dir-ho també: és davant de reptes com els que vivim, que hauríem d’adonar-nos de la importància de l’ordre social, de la col·laboració i de les polítiques públiques. Sempre són insuficients i millorables. I per això cal exigència i governs que creguin en allò públic, davant d’aquells que fan populisme barat per desacreditar-ho.

També és necessari un altre govern de la Generalitat per al Penedès. Perquè el Penedès també és i ha de ser molt més que el “no pel no a tot”. El Penedès el volem progressista, mediambientalment sostenible, territorialment equilibrat, socialment actiu i socialment just. Els mateixos valors que volem per la Catalunya que ha de tornar. Però sobretot, volem gestió útil per a les persones que vivim en els territoris. No en tenim prou amb plantar la bandera. Per això també necessitem un govern de la Generalitat efectiu: que apliqui estratègies proactives amb temps per minimitzar més amenaces de tancaments d’empreses; que posi ordre, col·laboració, organització i millor gestió, per exemple, en l’àmbit de l’Educació; que practiqui més fets vertebradors del territori (no em cansaré de recordar que “fer país” i “fer Penedès” va ser per exemple fer possible la C-15 entre Vilanova i Vilafranca sota un govern liderat pel socialisme català); i que torni a posar en el focus els serveis i equipaments educatius, de seguretat i de salut que es van impulsar abans de les retallades. En resum: ens cal afrontar la política amb rigor i acords, perquè del garbuix no en traiem res de profit. Torna Catalunya!

Albert Tort

Secretari d’organització del PSC Alt Penedès-Garraf i membre de la candidatura socialista al Parlament