Ara el llaç taronja: La dreta grollera crida “llibertat”, demana firmes i atia la guerra lingüística… altre cop!

La qüestió és trobar qualsevol cosa per activar la guerra grollera, encara que sigui plena de mentides, discursos simplistes, i molt de moviment a les xarxes,. El pitjor de tot d’aquestes guerres grolleres és que són l’antítesi a la convivència i una lamentable (però sembla que sovint efectiva) manera d’atiar la confrontació social. En definitiva, generar ambient de batalla, perquè la batalla és atractiva a ulls de molts. Tant de bo batalléssim més per evitar las batalles.

Aquesta passada setmana, el Congrés ha aprovat Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE), amb vots favorables de PSOE, Podemos, ERC, PNV,.. i vots en contra de PP, Vox, Ciudadanos, la CUP… També s’ha anomenat popularment la “Llei Celaá”, perquè modifica la que es va conèixer com a “Llei Wert”.

Els principals representants (que no responsables) polítics de la dreta espanyola van iniciar ja en el mateix ple la seva estratègia per crear l’ambient de batalla i embolic, jugant ara amb l’educació, que és un dels temes amb els que menys convindria jugar.

Hi ha tres coses, com a mínim, preocupants.

La primera: que els principals representants de Vox, Ciudadanos i PP vociferin una suposada defensa de la “llibertat” (molts d’ells hereus i melancòlics del franquisme), només vol dir una cosa: des del seu punt de vista, el respecte a les lleis aplica només quan les dicten ells. Ara s’hi han aficionat per desacreditar el que sigui. Cal recordar, per exemple, que la “llibertat” és també el lema per saltar-se qualsevol cosa, inclús les mesures per evitar una propagació insuportable del COVID. Convindria deixar de degradar així el concepte de “llibertat”…

La segona: l’estratègia torna a ser escampar missatges simplistes jugant amb les persones més vulnerables. Per això, segurament, s’han encarregat de difondre coses com que la LOMLOE tancarà centres per a alumnes amb necessitats educatives especials, quan el que realment busca la modificació és que hi hagi més recursos en centres públics per atendre alumnes amb necessitats educatives especials, alhora que es mantinguin els centres especialitzats, fomentant la llibertat d’escollir si l’alumne pot participar en un entorn d’educació inclusiva en centres convencionals o ha d’anar a un centre especialitzat. Prou d’espantar i jugar amb les persones que ja ho passen prou malament.

I la tercera: escampen que desapareixerà el castellà i tornen a demanar firmes, com ja van fer el seu moment amb l’Estatut de Catalunya. El que diu la llei (potser que ens la llegim…) és: “El castellano y las lenguas cooficiales tienen la consideración de lenguas vehiculares, de acuerdo con la normativa aplicable. […] Al finalizar la educación básica, todos los alumnos y alumnas deberán alcanzar el dominio pleno y equivalente en la lengua castellana y, en su caso, en la lengua cooficial correspondiente.” Als qui utilitzen les llengües (que hi haurien de ser per entendre’ns i enriquir-nos socialment) per a la batalla política, caldria respondre que, sempre que deixem l’adoctrinament a banda, del signe que sigui, hauríem de saber potenciar el model d’immersió lingüística, que en el fons és l’enfocament millor per assolir el fragment anterior. És senzill: caldria potenciar més classes en castellà en aquelles zones on no es domina tant; caldria potenciar més classes en català en zones on no es domina tant; caldria també potenciar l’anglès. Res a veure amb la idea, ben allunyada de la realitat que vivim i massa propera al sectarisme, de tenir escoles catalanes o castellanes que alguns deuen tenir en el seu ideari.

La dicotomia és simple: o fomentar batalles al·legant una suposada “llibertat” o buscar majors quotes de llibertat amb respecte a la convivència, a les normes i a l’equilibri necessari. O fomentar batalles de llengües o sentir orgull de poder-ne parlar vàries i poder enraonar més i millor amb qui sigui (que falta ens fa col·lectivament).